Resultats de la cerca frase exacta: 49

Diccionari de la llengua catalana
31. elateri
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Càpsula de les lletereses i d'altres plantes euforbiàcies els carpels de la qual se separen en la maduresa. Substància catàrtica i diürètica que s'obté del suc del cogombre salvatge. [...]
32. pioc 2
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ocell de la família dels otídids, d'aproximadament 1 metre de llargada, de plomatge ros ratllat de negre, propi de les zones estepàries eurasiàtiques (Otis tarda). pioc salvatge Pioc2 2.  [...]
33. bridó
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça corbada de fusta amb què es resguarda el tall del volant, al qual se subjecta amb unes corretges per evitar que els segadors es tallin. Cavall ardit i mig salvatge que servia per a la guerra. [...]
34. encès -esa
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
salvatge. Que té les flames d'un esmalt diferenciat, s'aplica a una torxa, una bomba, una foguera, etc. [...]
35. cabra
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Daina 1. cabra dels Alps Cabra de pelatge aspre i espès de color bru rogenc (Capra ibex). cabra pirinenca Cabra semblant a la cabra salvatge, avui extingida (Capra pyrenaica pyrenaica). cabra salvatge Cabra de pelatge bru clar, de ventre blanquinós i de banyes ben desenvolupades [...]
36. enllaçar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ajuntar formant llaç o llaços. Enllaçar dues cordes. Havia enllaçat les dues inicials dels noms. Els lligaboscos s'enllaçaven amb la vinya salvatge. Cintes que s'enllacen les unes amb les altres. Establir un enllaç (entre dues o més coses). El cordó umbilical [...]
37. balsamina
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
tocades (Impatiens balsamina i espècies afins). balsamina salvatge Planta de la família de les balsaminàcies, de fulles tendres, oblongues i laxament dentades, flors grogues, prolongades en un esperó corbat, i fruit en càpsula linear explosiva, que es fa als boscos humits i [...]
38. colom
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ocell de la família dels colúmbids, d'uns 32 centímetres de llargada, de parrupeig característic, rarament viu en estat salvatge però molt comú a les poblacions (Columba livia). colom de Nicobar Ocell de la família dels colúmbids, propi de les illes Nicobar [...]
39. cau 1
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forat que certes bèsties caven en terra per amagar-s'hi. Cau de conills. Refugi de tot animal salvatge. Cau de guineus, d'ossos. Amagatall . Encalçar fins al cau. Treure del cau. Habitació mesquina. No sé com deu de família caben en aquell cau. Refugi miserable. Un cau de [...]
40. morritort
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
ruderals, sobretot a muntanya, i antigament cultivada com a condiment i medicinal (Lepidium latifolium). morritort d'aigua Creixen 1. morritort d'Índies Caputxina. morritort salvatge Morritort bord.  [...]
Pàgines  4 / 5 
<< Anterior  Pàgina  1  2  3  4  5  Següent >>